Sinopsi

La tenim al damunt, a sota, ens envolta i ens abraça. De vegades oprimeix i no et deixa respirar. Pot ser una boira que t’impedeix veure-hi clar. La Mandra. Quina mandra llevar-me, acabar allò que he de tenir ja acabat per ahir. Però, ai que bé, mandrejar avui per la tarda. El caliu de la mandra, com l'abraçada d'aquell qui estimes.